Cites documentals i fonts: pg. de Manresa
"El mateix any de 1732 s'establí al carrer de Manresa una fàbrica de panyos, molt acreditada i celebrada, en la qual es va teixir un panyo finíssim que es va regalar al Rei. Era la de la casa Pujadas i la dirigia Joan Amat, qui se la va fer seva després." (p. 106)
Segle XII: "I com que anys més tard trobem que les possessions de Guillem de Sobarber eren al carrer d' Arnau de Botet que havia d'ésser el de Manresa, es pot suposar que el Mercadal arribava fins el carrer de Manresa i que aquell indret era, encara, mancat d'edificis." (p. 91) "Nosaltres direm les famílies de senyors mitjans de Sabadell que ens són conegudes i pertanyen amb més probabilitat a aquest segle [XII] , i és bo recordar-les, per tal com elles van tan lligades a la construcció material de la nostra estimada ciutat. Eren aquestes famílies: [...] la dels Sobarber de Junqueres que en tenien [de terres] al futur carrer de Manresa." ( p. 93) Segle XIII: "El carrer d'en Botet va arribar fins l'entrada del que és Plaça de l'Àngel. Les cases de la banda de ponent tenien al darrera cortals o patis que van aprofitar-se, després, per a la construcció. La construcció d'aquests cortals originaren la secció nord del carrer de Jesús..." (p. 110) "De la perifèria ampliada arrencaven, travessant el vall, en moltes parts nou, els camins de la vila que continuaven els seus carrers, això és, els... Botet (vers Manresa)..." (p. 112) Segle XIV: "El carrer d'En Botet després d'haver rebut el de Jesús es tancava amb el portal de Manresa." [...] El quarter N.O. era més gran que l'altre, puix que tenia rera el carrer d'En Botet, o de Manresa, el que ara és de Jesús. En canvi en el quarter N.E., més de la meitat del present carrer de Fortuny era coberta pels valls." (p. 157) Segle XV: "El carrer d'En Botet començà a dir-se de Manresa i el nom primitiu passava a designar l'actual carrer de Jesús." (p. 183) Segle XVI: "El carrer d'en Botet s'havia convertit ja del tot en carrer de Manresa, i el nom antic s'aplicava al que és ara carrer de Jesús..." (p. 214) Primer quart el segle XIX: "El barri quart o del carrer Nou tenia aquest carrer que és ara el de Fortuny, el de Manresa, el de Sant Antoni, el dels Quatre Cantons o d'En Martines (ara de Jesús), el de la Creueta i el de Capellans." (p. 299) Darrer quart del segle XIX: "També calia desfer la complicació que el segle XVI havia fabricat amb les dues placetes de Manresa i de l'Àngel. Era aquell un indret vitalíssim i de pas general, que dificultaven les tortuositats de les dues placetes. En juny de 1887 es van iniciar els tràmits per a eliminar una tal nosa, i per l'abril de 1889 l'Ajuntament de Joan Casanovas aconseguí aterrar quatre cases de la banda de ponent i deixar expedita la comunicació del carrer de Manresa amb la carretera del mateix nom." (p. 392)
"L'artèria principal que donava més tràfic al petit agrupament iniciat per allà al segle onzè, era el camí anomenat de muntanya i més conegut pel de Manresa a Barcelona. Aquesta via, quan era a la capital de la comarca del Bages es bifurcava cap a la conca del Cardoner i cap a la del Llobregat, per on anava a Berga i els Pirineus, per la qual cosa tenia extraordinària importància. De tots els camins esmentats fins ací, és el que guarda més trossos sencers i, per tant, el que ofereix un testimoni més fidel." (p. 154-155)
"1573. 4 Enero. Se cerró un pozo de la plazuela del arrabal para evitar peligros. Este pozo ha permanecido hasta nuestros días en una plazuela al extremo superior de la calle de Manresa, que sólo por una casa intermedia se separa de la del arrabal (donde en 1563 diximos ser edificado el portal del ángel), por lo que tomaría su nombre." (p. 178)